Coaching: principals semblances i diferències amb la psicologia

Aquest post té l'objectiu d'aclarir les semblances i diferències entre el coaching i la psicologia per evitar confusions, destacar la complementarietat entre ambdues disciplines i subratllar la importància de respectar els límits professionals per garantir el millor suport a les persones.

1. Definició del coaching i la psicologia

El coaching és un procés d'acompanyament que busca potenciar el desenvolupament personal i professional d'una persona mitjançant preguntes poderoses, reflexió i acció conscient. Segons John Whitmore, un dels pares del coaching modern, "coaching és desbloquejar el potencial d'una persona per maximitzar el seu propi rendiment" (Whitmore, 1992).

Per a la International Coaching Federation (ICF), el coaching professional es fonamenta en ua associació (partnership) entre un coach i el seu client  (coachee) per a que aquest maximitzi el seu potencial tant personal com professional mitjançant un procés d’acompanyament reflexiu, creatiu i inspirador.

Per altra banda, la psicologia es defineix com la ciència que estudia el comportament humà i els processos mentals. Segons la American Psychological Association (APA), la psicologia "és l'estudi de la ment i del comportament, abastant tots els aspectes de l'experiència humana, des de les funcions cerebrals fins a les accions de grups socials" (APA, 2023).

La definició actual de l’Associació Britànica de Psicologia “és l’estudi científic de la ment i de com aquesta dicta e influeix en el nostre comportament, des de la comunicació i la memòria fins al pensament i l’emoció.” 

Així doncs, aquesta disciplina es fonamenta en mètodes científics i estudia fenòmens cognitius, emocionals i conductuals.

2. Principals branques de la psicologia i del coaching

2.1. Psicologia

La psicologia es divideix en diverses branques especialitzades segons el seu enfocament i aplicació. Algunes d’elles són les següents:

• Psicologia clínica: tracta trastorns mentals i emocionals mitjançant diagnòstics i tractaments terapèutics.

• Psicologia social: examina com les interaccions socials influeixen en el comportament individual i col·lectiu.

• Psicologia cognitiva: estudia processos mentals com la memòria, l'atenció i la presa de decisions.

• Psicologia educativa: s'ocupa del desenvolupament cognitiu i emocional en l'àmbit acadèmic.

• Psicologia del treball i de les organitzacions: aplica coneixements psicològics en l'àmbit laboral per millorar el benestar i el rendiment.

2.2. Coaching

El coaching també es pot dividir en diverses especialitats segons l'àmbit en el qual s'aplica. Les principals especialitats del coaching són:

• Life coaching: centrat en el desenvolupament personal i el benestar general.

• Coaching executiu: enfocat en l'acompanyament de directius i liders empresarials per millorar el seu rendiment i presa de decisions.

• Coaching d'equips: treballa amb equips per optimitzar la col·laboració i assolir objectius comuns.

• Coaching financer: ajuda a gestionar millor les finances i prendre decisions econòmiques estratègiques.

• Coaching polític: dirigit a professionals de la política per desenvolupar habilitats de lideratge, comunicació i estratègia.

• Coaching esportiu: centrat en el desenvolupament mental i emocional dels esportistes per millorar el seu rendiment i motivació.

3. Similituds entre coaching i psicologia

Encara que el coaching i la psicologia tenen objectius i enfocaments diferents, comparteixen algunes similituds:

• Mayèutica socràtica: tant el coaching com algunes branques de la psicologia (com la teràpia centrada en la persona de Rogers) utilitzen preguntes per facilitar la reflexió i l'autoconeixement.

• Desenvolupament personal: ambdues disciplines busquen el creixement de l'individu, ja sigui a nivell personal, emocional o professional.

• Comunicació efectiva: tant el coach com el psicòleg han de dominar l'observació, l'escolta activa i les tècniques de comunicació per guiar el seu client o pacient.

4. Diferències fonamentals

4.1 Pacient vs. Client

La psicologia tracta "pacients" que poden presentar trastorns emocionals, psicològics o psiquiàtrics, amb un enfocament en el diagnòstic i la intervenció clínica. En canvi, el coaching treballa amb "clients" que busquen assolir objectius concrets i millorar el seu rendiment o benestar, sense necessàriament tenir cap problemàtica psicològica.

4.2. Passat vs. Present i Futur

La psicologia es centra sovint en el passat per comprendre com les experiències viscudes influeixen en el comportament i les emocions actuals. Aquest enfocament és especialment rellevant en el psicoanàlisi i altres corrents terapèutiques, que suggereixen que les vivències primerenques deixen empremtes significatives en la nostra personalitat.

En canvi, el coaching es focalitza en el present i en el futur, utilitzant el passat com a referència per obtenir aprenentatges, però sense fer-ne una anàlisi profunda o terapèutica (Grant, 2003).

4.3. Enfocament científic vs. Enfocament pragmàtic

La psicologia és una ciència. Està basada en estudis científics i aplicació de teories provades.

El coaching no és una ciència. Él coaching és multidisciplinar i es basa en metodologies diverses (com la mayéutica, la PNL o la intel·ligència emocional) per ajudar els clients a assolir les seves metes. Per tant, es nodreix del coneixement de la filosofia, de la psicologia, de la sociologia, de les neurociències o de la gestió empresarial (gestió del canvi, lideratge, etc.)

4.4. Formació acadèmica i professional

La psicologia és una carrera universitaria (grau o llicenciatura) que permet la col·legiació i l'exercici professional amb seguretat jurídica.

En canvi, el coaching no té una regulació acadèmica estàndard: es poden cursar certificacions i formacions privades o bé màsters universitaris. Tot i això, hi ha associacions com la ICF (International Coaching Federation) o d'altres associacions nacionals o internacionals de coaching que vetllen per l'ètica i professionalitat d'aquesta professió.

4.5. Formació continuada i certificació

Un psicòleg, una vegada ha completat la seva llicenciatura o grau, pot optar per especialitzar-se amb màsters o estudis complementaris, però en molts casos pot exercir tota la seva carrera sense necessitat de renovacions de títol.

En canvi, en el coaching, associacions com la ICF, per exemple,  requereixen que els seus membres renovin les credencials cada tres anys mitjançant formació continuada i hores de pràctica supervisades i que certifiquen el nivell de formació, experiència i competència d’un coach.

5. Conclusió

El coaching i la psicologia tenen punts en comú, però són disciplines diferents. Mentre que la psicologia està enfocada a la comprensió i tractament de problemes psicològics, el coaching se centra en el creixement personal i professional de les persones mitjançant l'assoliment d'objectius.

Un coach no té perquè ser un psicòleg i no tots els psicòlegs són coaches. Com deia abans, són dos conceptes i professions diferents ei independents. Ara bé, això no significa que una única persona, amb ambdues formacions sí pugui exercir de psicòleg i també de coach.

A l’igual que els psicòlegs compten amb un codi ètic que regula la seva pràctica per cada col·legi professional de cada país, els coaches professionals acreditats també tenen i segueixen un codi ètic establert per organitzacions com la ICF, l'Associació Espanyola de Coaching (ASESCO) i l'Associació de Mentors i Coaches d'Espanya (AMCES).

Els coaches de CIMA segueixen aquests codis étics. Així doncs, un coach, seguint aquest codis ètics han de derivar el seu client a un psicòleg si detecta que presenta un trastorn psicològic o una problemàtica que requereix intervenció clínica.

Totes dues disciplines poden ser complementàries, però és essencial entendre les seves diferències per garantir un servei ètic i adequat a cada necessitat.